crítiques

Mercè Insenser,gravats experimentals

Joan Nadal i Milá, director de l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova

(fragment) “Mercè Insenser d’arrel vilafranquina, va iniciar-se ben aviat en el món de l’art. Des d’aleshores fins avui no ha parat d’investigar i d’experimentar, tot el que el temps li ha estat permès. D’esperit incomformista, sempre allà on s’ha trobat s’ha apuntat a un centre artístic, lluny dels formalismes i de les titulacions, per desenvolupar la seva sensibilitat. Cal recordar que, per circumstàncies de la vida i del treball ha viscut en diverses poblacions i ciutats catalanes. És per això que s’ha format en diferents centres educatius, fent diversos cursos: a l’Acadèmia Tàrrega de Barcelona, a Belles Arts, a Llotja, a l’Escola Taller de Tarragona, tot plegat alternant-ho amb estudis d’història de l’art i de dret. Quan va arribar a Vilanova, immediatament, va venir a l’EMAID per fer-hi pintura. Posteriorment va preferir especialitzar-se; al gener de l’any 1997, va assolir el Títol de Tècnic Superior de Gravat i Sistemes d’Estampació.”

Mercè Insenser diari

Emili Marimón, crític d’art del Diari de Vilanova

(fragment) “Mercè Insenser és una persona amb gran sensibilitat artística i una clara vocació per l’experimentació i el treball d’investigació dins el món del gravat. Amb els gravats més personals, ella treballa i té cura de tots els processos i accions que comporten una obra de gravat sobre paper. Utilitza planxes de polietilè, prepara les pròpies planxes, a voltes es prepara ella mateixa el paper, o busca tipus de paper molt especial en els mateixos molins de paper. La Mercè no es limita a aplicar solament les tècniques tradicionals del gravat sinó que investiga i experimenta noves i molt variades tècniques sobretot en el procés final d’estampació, on els colors, la textura, el gruix d’una ratlla… donant acabats molts diferents i personals a l’obra. No li agraden els tiratges llargs, d’un mateix tema, moltes vegades treballa amb monotips, peces úniques, d’una sola copia. Els temes que treballa són simples però plens de significats: la lletra W que apareix en alguns dels seus gravats són una clara referència a William de Kooning; les cadires buides, sense personatges, tenen una analogia amb la mort; el tema de les bicicletes; els llibres transparents; paisatges… són alguns dels temes que plasma en les seves obres…”

L’estètica de la simplicitat dels signes

Pere Tapias
 

(fragment) “M.Mercè Insenser en realitzar un gravat o exlibris parteix d’una base creativa a la que hi aplica: intuïció, coneixement pràctic i personalitat artística. No acostuma, la M.Mercè a fer grans tiratges de gravats, però si partim de la mateixa planxa i modificant colors, formes i textures, troba un resultat diferent a cada estampació, és a dir que darrere de cada peça hi ha esforç i feina. O sigui que amics i amigues, ara tenim l’oportunitat de tastar amb la serenor musical del Penedès, la desfilada de vinyes, de turons, de presseguers, de gent, d’ombres, de fantasies, de símbols de vida, condensat tot en gràcia i destresa de la M.Mercé Insenser i transmès en la seva obra…”

L’energia alquímica en l’obra gràfica de Mercè Insenser

Immaculada Socias Batet, UB

Ahir mateix al vespre parlàvem amb la M.Mercè sobre el gran desconeixement que encara existeix a l’entorn del món de la cultura gràfica. Perquè tothom sap que és un oli, una aquarel·la, un dibuix o una fotografia, però realment què és un gravat? Tot i que no pretenem ara entrar en definicions prolixes, de manera sintètica es podria dir que el gravat, fins a la invenció de la fotografia en el segle XIX, va ser l’única tècnica de reproducció d’imatges seriades mitjançant una planxa. Fou aquesta circumstància la que el va fornir com un transmissor extraordinàriament eficaç de valors artístics, científics i religiosos.

D’altra banda, si bé és veritat que els principals col·leccionistes i “connoisseurs” de França, Anglaterra, Itàlia i Holanda han gaudit a bastament d’aquest art íntim, sofisticat i refinat, no ha passat el mateix al nostre país, on aquesta sensibilitat vers la cultura gràfica ha estat poc desenvolupada. Per aquest motiu és molt gratificant la reflexió que ens proposa la M.Mercè.

Amb la col·lecció que avui presenta. És una artista que sap metabolitzar amb saviesa els valors gràfics tradicionals i moderns, aspecte visible en el seu ric ventall de tècniques, així com en la sofisticada elecció del paper, de la superfície del qual emergirà la imatge simbòlica o quotidiana però sempre gloriosa i potent.

Però això no és tot. En la recerca de la M.Mercè es detecten una sèrie de punts lluminosos que irradien una extraordinària força i que es despleguen vigorosament davant dels nostres ulls. Un dels aspectes és l’energia alquímica que desplega en transformar, transmutar la matèria –metall, fusta, plàstic o polietilè- en unes textures untuoses, fines, tel·lúriques o geològiques.

També hom percep en els seus gravats, juntament al compromís amb la contemporaneïtat, una volguda voluntat de recuperació històrica, que es detecta amb la reutilització de lletres d’antigues impremtes, i sobretot amb la seva activitat militant en el camp dels exlibris, marca personal que des del segle XV es col·loca en els llibres, un dels clars exponents d’amor a la cultura. És per tot això que els convidem a gaudir d’aquesta col·lecció de la M.Mercè Insenser, la qual destil·la una inusual sensibilitat.

Gravar amb art i a consciència

Xavier García, periodista

(fragment extret del llibre “Vilanovins amb llustre o sense”, editorial el Cep i la Nansa) “Com que doctors té l’Església del Gravat – com la professora Imma Socias, de la Universitat de Barcelona, que ha escrit sobre l’energia alquímica de la seva obra, racalcant que “sap metabolitzar amb saviesa els valors gràfics tradicionals i moderns” -, un servidor, el que pot dir, és que em mostro molt complagut quan veig les formes, els colors i les textures impreses en la diversitat que usa, de les tècniques mixtes als materials nous, en una aportació expressionista de voluntat pictòrica, on ella mateixa elabora tot el procés físic per fer possible la creació de l’obra, que per exigència pròpia esdevé pràcticament única, i que va plena, entre altres ondulacions metafísiques, de les vinyes del seu Penedès natal, on als sis o set anys, el 1961, el pintor vilanoví Martí Torrents va fer-li un dels seus prodigiosos retrats”.

Els exlibris gravats de Maria Mercé Insenser

Francesc X. Puig Rovira, historiador
(fragment)

Maria Mercé Insenser utilitza el gravat quasi com a únic mitjà d’expressió artística. Ha treballat en diverses tècniques de gravar, utilitzant planxa de metall, de fusta, i d’altres materials. Ella mateixa s’ocupa de totes les fases: la preparació de les planxes, l’acció de fer el gravat, l’elecció del paper per a l’estampació, i la preparació i l’execució d’aquesta. Entorn del gravat, no s’ha limitat a aplicar les normes tradicionals, sinó que ha fet diverses experiències, especialment en la fase final, que és l’estampació, en la qual, en molts casos, introdueix alguna manipulació per tal que cada còpia tingui alguna característica especial i esdevingui una còpia única, en lloc d’una reproducció totalment seriada…”.

“ 

Els signes d’Insenser i Calaf

Teresa Costa-Gramunt

“A Signes, Mercè Insenser ens hi presentava uns gravats on l’escriptura ideogràfica pren les seves característiques més personals: un traç net i vigorós per transmetre l’energia còsmica que habita el cor dels signes, expressant l’univers (sempre sagrat!) que batega entre la representació gràfica de la imatge (que recorda els jeroglífics) i la representació gràfica de les lletres del nostre alfabet. Aquesta gestualitat de les lletres en teles i gravats s’emparenta amb l’obra de Tàpies en la seva exploració del llenguatge dels murs…”

Mercè Insenser

Josep M.Cadena, periodista

No abunden les exposcions individuals de gravat i menys freqüents encara són les d’exlibris. Mercé Insenser, graduada en gravat i sistemes d’estampació a l’escola d’art i disseny de Vilafranca, es manifesta en tots dos camps i ho fa no solament amb encomiable tècnica sinó amb voluntat investigadora. Monotips, gravats al carborúndum, tirades úniques o molt limitades amb canvis a les tintes, collages i altres experimentacions es veuen sobre temàtiques de vinyes, raïm, copes i bicicletes, així com en exlibris parlants. Obres cuidades i interesants en elles mateixes, com també didàctiques per als que no coneixen les gràcies i delicadeses artístiques de l’obra gràfica. Quan es produeixen tants excessos en el món del gravat i de la serigrafia, agrada veure la creativitat d’una artista. En recomano la visita.

La llum del gravat en l’obra de Mercè Insenser

Josep M.Cadena, periodista

“L’art del gravat necessita habilitat manual, coneixement de les matèries sobre les quals es treballa, idea i bon gust, capacitat per a l’entintatge, sentit de la justa pressió sobre el paper l’elecció encertada d’aquest paper. És artesanal en molts dels seus aspectes i els resultats finals mai no acostumen a ésser espectaculars. Però això no vol dir pas que les seves qualitats resultin menors en relació amb altres manifestacions de la sensibilitat plàstica. Es tracta, només, del fet que s’ha seguit un camí diferent per arribar a una emoció que pertany tant a la que neix de la creació per a un mateix com per als altres. Mercè Insenser ho sap ben bé i, després de passar per la pintura i d’investigar en diferents camps artístics, escollí especialitzar-se en les tècniques del gravat i els sistemes d’estampació.

Exlibris i gravats en tiratges curts i acurats – fins i tot en peça única – permeten a Mercè Insenser connectar amb ella mateixa a la vegada que estableix una relació intensa amb el proïsme. Personalitza i a la vegada aconsegueix donar sentit de trobada amb els sentiments que porten a les idees generals que donen sentit a la societat humana. Des del present lliga amb el passat que és tradició, però ho fa per obrir-se al futur. No es tracta pas de recular cap a unes formes antigues, sinó d’avançar des de bases sòlides cap a un nou humanisme. El seu art és dels que s’anomenen de minories – com si tots no ho fossin quan són de veritat art - ; però d’unes minories conscientment actives i disposades a entendre’s més enllà dels egoismes i de les circumstàcnies que separen.

Les obres de Mercè Insenser estableixen, més enllà de les formes i dels temes que presenten, uns punts de llum que moltes vegades són com harmonioses finestres per les quals entra la claror del cel que a tots ens aplega. Davant de les seves obres experimento emocions semblants a les que neixen quan, si la nit és clara i la temperatura benigna, et complau mirar les estrelles. Amb l’avantatge, en aquest cas, que les estrelles són punts llunyans i que mai no em seran abastables, mentre que l’obra de Mercè Insenser la tenim ben propera”.